En record den Biel Frontera i Gelabert

Adéu Biel i gràcies per tot el que has fet per la cultura illenca.

Dimarts el matí, 17 de febrer del 2009, a l’edat de 84 anys moria, al seu poble natal, després d’una llarga malaltia, l’emblemàtic company llubiner Gabriel Frontera i Gelabert, nascut el 25 de novembre de 1924, després de dedicar part de la seva vida a la promoció de la cultura popular illenca.
Vaig tenir la sort de conèixer personalment a n’en Biel Frontera, responsable directe de l'esport del tir de bassetja, tal com ho coneixem avui en dia, amb motiu dels actes de la celebració del 25 aniversari de la recuperació d’aquest esport, organitzats per el C.C.D.S., conjuntament amb la Federació Balear de Tir de Fona, a la nostra Vall, als que convidarem degudament al artífex, al gran “guru” del mandró illenc.
Biel Frontera va ser fins als darrers dies de la seva llarga i fructífera existència, la memòria viva d'un passat molt proper i també distant, que es caracteritzava per la fermesa i la decisió amb que defensava allò que creia, amb un llenguatge directe i clar, net i d'una enorme riquesa.
Ho recordaré sempre. Era impressionant escoltar les seves sàvies paraules, el seu relat del Talaiot dels Racons, seu de la cultura prehistòrica llubinera, on li aparegué, al costat del portell, el famós foner:
-"Biel, tu que estimes tant les nostres arrels, la passetja és una d’elles. En aquest caramull de cendra encara hi ha un caliu encès: fes-lo flamar i no ho deixis apagar!"
“Abans, els al•lots jugaven amb les fones, però actualment, tothom juga al futbol o al bàsquet, i els joves, ni tan sols saben el que és una bassetja, ni un foner. Has de fer qualque cosa, això és ja un desgavell".
El bo den Biel partí tot d’una a parlar amb el batlle de Llubí per organitzar una tirada de bassetja, i el batlle se'n va riure d'ell i a més ho va escampar pel poble. Molta gent li feia befa: "tu seràs la pedra...", “serviràs de blanc...".
Però en Biel, amb una moral de ferro, no es rendí, i el 31 de juliol de 1977, amb motiu de la recuperació del "Concert de la Flor de la Taperera” (tradicionals tonades de feina) i de les festes de Sant Feliu, de Llubí, organitzà la primera competició de tir de passetja, amb dinou tiradors, que fou un autèntic èxit, destacat per la premsa illenca que ho qualificà com un fet històric de gran magnitud.
En Biel sempre ens seguia delitant, era un autèntic plaer escoltar-l’ho:
-“De petit feia servir la fona per guardar els porcs. Va ser el meu padrí qui m'ensenyà a fer una bassetja i a emprar-la. Mirant els Jocs Olímpics, el tir de martell m'inspirà la idea de convertir aquesta activitat, en la que destacaren per tot el Món els nostres avantpassats, en un esport... Sobre les meves idees es va fer la reglamentació tècnica, i d'aquí partírem. Hem estat presents a la Universiada, encenent la torxa amb la fona…”
Segur que des del més alt, en Biel, ja ens està preparant una nova competició.
Et recordarem sempre fent voltejar, amb aquella majestuositat, sobre el teu cap, aquella passetja, aquell art que recuperares dels noltros avantpassats i que ens deixares amb herència.
Gràcies Biel.
Una forta abraçada!

Joan Oliver i Ramon.
Foner Balear.